Els millors paradisos fiscals

* Dimecres, 5 d’octubre del 2011

El Banc Mundial calcula que cada any travessen les fronteres, de manera il•legal, més d’un trilió de dòlars com a conseqüència de l’evasió fiscal, la corrupció i les activitats criminals. L’organització Tax Justice Network estima que cada any els governs d’arreu del mon perden uns 250 bilions de dòlars en taxes a causa de l’evasió fiscal, únicament per l’acció d’individus rics que porten els seus estalvis a paradisos fiscals.

Tax Justice Network és una organització independent, fundada el 2003 a la Gran Bretanya, dedicada a lluitar per la transparència de les finances internacionals i contra el secret dels paradisos fiscals. Ara acaba de publicar l’Índex de Secret Financer (Financial Secrecy Index) on elabora una classificació dels principals paradisos fiscals arreu del món en funció de dues variables: el grau de secretisme bancari i el volum de les seves transaccions.

La classificació d’aquest any ve encapçalada per Suïssa, país al que segueixen les Illes Cayman i Luxemburg. Entre els països amb una opacitat més gran hi ha també Bahrein, l’illa de Jersei i Hong Kong. Fins aquí res de sorprenent. El que crida més l’atenció és que països grans i poderosos com Estats Units, Japó i Alemanya figuren en els deu primers llocs de la classificació. El seu grau d’opacitat fiscal és menor que els típics paradisos fiscals, però el volum de transaccions és més gran. Segons Tax Justice Network aquesta es la raó per la que les regulacions sobre l’evasió i els paradisos fiscals son tan poc efectives.

* La web de Tax Justice Network
* El bloc de Tax Justice Network
* L'Índex de Secret Financer - Financial Secrecy Index
* La classificació del 2011
* La informació que publica Wikipedia sobre l'organització
* La Iniciativa per a la Recuperació dels Fons Robats (STAR) del Banc Mundial

Pirates… a l’abordatge de les institucions!

* Dimarts, 27 de setembre del 2011

Les eleccions del passat 18 de setembre a Berlín van donar una sorpresa inesperada: la entrada en el parlament de la ciutat-estat d’una formació a la que ningú s’havia pres seriosament abans: el Partit Pirata. I no va entrar amb uns resultats qualsevol si no gairebé amb un 9 per 100 dels vots i amb quinze dels 144 escons. El resultat va ser també una sorpresa pels mateixos protagonistes que havien fet una llista només amb quinze noms. Així, com deia "Der Spiegel”, alguns, a qui un temps un temps abans la majoria dels berlinesos no haurien confiat ni a tenir cura del seu gos, entraven al parlament de la ciutat.



El Partit Pirata alemany va ser fundat el setembre del 2006, uns mesos després de la creació de la formació del mateix nom a Suècia i que va actuar d’inspiradora del moviment. El seu programa electoral se centrava inicialment en la defensa dels drets civils i la lluita contra la censura a Internet a més de plantejaments de democràcia directa. Però la seva plataforma, difícilment assumible pels partits tradicionals, s’ha anat ampliant amb altres temes com la defensa d’un salari mínim per a tots els ciutadans i la legalització de les drogues toves.

Partits pirates hi ha a més de quaranta països i s’agrupen en una organització no governamental anomenada PPInternational. La seva representació a les institucions és, de moment, molt reduïda. A més dels parlamentaris de Berlín, hi ha dos representants del partit suec al Parlament Europeu així com regidors en diferents poblacions. Al nostre país reben el nom de Pirates de Catalunya.

* El partit a Suècia
* El partit a Alemanya
* L'organització internacional
* Pirates de Catalunya

El pitjor de la crisi està encara per arribar

* Dilluns, 15 de març del 2010

El professor Santiago Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull, repeteix incansablement, des de fa molts mesos, que el pitjor de la crisi encara està per arribar. Ahir en el diari “Avui” insistia: “A mitjans del 2010, entre el juny i el juliol, els efectes dels plans d'estímul que s'han aplicat arreu del món s'acabaran diluint i no hi ha marge per aplicar-ne de nous. A partir d'aquest moment, hi haurà la vertadera caiguda econòmica.”



De vegades ha estat titllat d’apocalíptic, però la seva insistència en que els pronòstics optimistes del dirigents polítics tenen només una finalitat electoral convida a reflexionar. Les seves previsions son demolidores. “Es paralitzarà l'activitat econòmica i cap al 2012 l'atur a Espanya pot arribar al 30%” , afirmava. De fet el llibre que el professor Niño va publicar l’any passat es titulava “El crash del 2010” i no ha dubtat mai en qualificar el que ha passat fins ara de “precrisis”.

Una breu recerca en diferents mitjans demostra que els seus arguments no han variat en els últims anys.

* L'entrevista a l'Avui (14/03/2010)
* Entrevista a La Vanguardia (03/10/2008)
* Entrevista al programa Els Matins de TV3 (14/04/2009)
* Debat a CNN+ (18/06/2009)
* Entrevista a Els Matins de TV3 (02/12/2009)
* Article d'opinió a El País (16/02/2010)

Hans Küng: No he demanat la dimissió del Papa

• Dimarts, 21 d’abril del 2009

Gràcies a Internet hem pogut escoltar, encara que amb retard, la interessant entrevista que el programa “Singulars” del Canal 33 va fer al teòleg suís Hans Küng. Küng ha tornat a primer pla de l’actualitat arran de la contestació creixent que dins de l’Església Catòlica han generat les actituds i opinions del Papa Benet XVI. Es una delícia sentir parlar clar a un home d’església en un context en que la majoria prefereixen el silenci o actituds extraordinàriament prudents. L’enrocament d’una part de la jerarquia catòlica en posicions ultraconservadores i el silenci d’altres sectors deixen a la societat òrfena d’un debat ètic al qual l’Església havia contribuït de manera destacada en el passat.



La reticència de Hans Küng a parlar del Papa Benet XVI va obligar al presentador del programa, Jaume Barberà, a una mena de “preescalfament” amb preguntes innocents sobre la crisi econòmica i el president Obama. Cal només tenir deu minuts de paciència. Després Barberà pitja l’accelerador a fons i entrem en la part mes interessant de la conversa. “No he demanat la dimissió del Papa – diu Küng -. Només he demanat un canvi de rumb”. Mes endavant el teòleg suís no dubta en qualificar el celibat de “catàstrofe” per a l’Església i reconeix que hi ha un nexe d’unió entre la llei del celibat i els abusos a menors protagonitzats per clergues catòlics.

Un programa aquest “Singulars” al que caldrà estar atents. La televisió pública també està bastant òrfena de programes de qualitat en que puguin ser entrevistats personatges de relleu com Hans Küng.

• La web del programa “Singulars”
• L’entrevista a Hans Küng
• El bloc del programa